Inici » Llibres » L'expansió de les llicències de codi obert » Introducció » Context i fonts acadèmiques

Ja s'han publicat molts llibres sobre codi obert des de perspectives tècniques, empresarials i socials. [1] Fàcilment es poden trobar centenars d'articles acadèmics des d'angles diferents. [2] També hi ha com a mínim tres llibres que tracten específicament de les llicències de codi obert. [3] Tanmateix, la majoria de material publicat en forma de llibre és fins ara més aviat pràctic i limitat estrictament a l'anàlisi legal. En contrast, l'objectiu d'aquest estudi és oferir una visió integral i acadèmica, però alhora històricament equilibrada i pràcticament útil, de tot el ventall de fenòmens de llicències de codi obert.

Tot i que es pugui criticar aquest objectiu per ser massa ampli, el llibre sí que té un plantejament clar. La tradició acadèmica principal a la que es pot connectar aquest llibre és a la dels aspectes econòmics i legals dels drets de propietat intel·lectual. Les anàlisis històriques i legals recolzen al capdavall la feina d'explicar com la popularitat creixent de les llicències de codi obert afecta (i ho fa) les pràctiques de la indústria de la gestió de drets de propietat intel·lectual.

De manera específica, aquest llibre vol contribuir a:

• Una perspectiva històrica empresarial sobre l'emergència de llicències de codi obert com a model combinant llicències anteriors de programari i pràctiques de desenvolupament.

• Anàlisi més profunda de les qüestions claus de la propietat intel·lectual en llicències de codi obert i el seu impacte en les empreses de programari.

• Nous estudis de casos reals en el món de gestió de riscos en propietat intel·lectual i pràctiques de llicències en desenvolupament de codi obert.

Les fonts principals d'estudi són la documentació acadèmica sobre la història de la indústria del programari, aspectes econòmics del programari i dret de propietat intel·lectual en programari. A més, s'han fet servir revistes importants de l'ofici i fonts en línia per proporcionar detalls sobre les pràctiques reals de la indústria i comentaris sobre esdeveniments històrics. A les parts empíriques dels capítols sis i set, les dades s'han obtingut en entrevistes, qüestionaris i dades comercials i estadístiques disponibles.

Molts estudis sobre la indústria del programari comencen declarant que no hi ha massa investigació prèvia donat que la indústria és encara relativament jove. [4] Tot i que aquesta afirmació és força certa, també menysvalora la quantitat de recerca feta. Avui no és gaire difícil trobar recerca recent sobre la indústria del programari començant per la història de la indústria. El mateix es pot dir sobre els aspectes econòmics; els conceptes centrals utilitzats en aquest estudi tal com l'economia de les xarxes, copyright, patents i innovació tecnològica s'han estat estudiant de manera important des dels anys 60. Les qüestions legals referents a la protecció de programari tampoc són noves; les arrels de la discussió sobre copyright i patents de programari modern també vénen dels anys 60. Tal com s'ha indicat, al llarg dels últims anys, la documentació acadèmica sobre codi obert ha pres volada.

Notes:

.^1. Per a un llibre tècnic vegeu per exemple Ferrel i Fizgerald (2002), per a un llibre empresarial vegeu per exemple Fink (2003), i per un llibre de ciències socials vegeu per exemple Weber (2004).

.^2. Per exemple "Open Source Research Community" ubicat a opensource.mit.edu va publicar 56 articles de recerca (sobretot sobre economia i altres ciències socials) al seu lloc web durant el 2004. Westlaw dóna per a la base de dades "Journals & Law Reviews Combined" un total de 53 articles que esmenten "codi obert" al títol; 25 dels quals es van publicar el 2004. Com anècdota, scholar.google.com (amb inclusió de tota mena d'articles de diari, actes de congrés. articles en línia, etc...) dóna un total d'unes 2.400 ocurrències per articles, que tinguin "codi obert" al títol, el març del 2005.

.^3. Rosen (2004) i St. Laurent (2004) es poden descriure com llibres pràctics escrits per advocats per a desenvolupadors mentre Metzger i Jaeger (2002) és una anàlisi legal detallada de les llicències de codi obert en el context de la llei alemanya.

.^4. Vegeu e.g. Torrisi (1998) i von Westrap (2003).