cultura lliure
Inici  | Llibres |  Música   |   Sobre Culturalliure.cat    

Inici » Llibres » Programari lliure i empresa a Catalunya » Models de negoci » Empreses de serveis lliures


5.2   Empreses de serveis lliures



La majoria de països i regions del món no han tingut mai una indústria de producció de programari pròpia destacable i han basat el seu teixit d'empreses informàtiques en la voluntat de donar serveis sobre tecnologies propietàries de terceres parts, en general, d'empreses multinacionals.


La realitat empresarial dels darrers anys indica que el programari lliure ha permès crear empreses de serveis PIME rendibles i competitives en molts indrets del món, incloent-hi Catalunya. Aquestes empreses són força autònomes i altament independents de cap fabricant o tecnologia propietària, cosa que permet crear un teixit d'empreses nacionals autosuficients.


Les empreses de serveis que treballen amb tecnologies lliures han estat capaces de crear propostes de valor competitives per als clients gràcies fonamentalment a tres factors:

  • La llibertat per escollir en quines plataformes, productes i llenguatges es volen especialitzar sense necessitat de tenir acords amb cap proveïdor, cosa que els permet addicionalment definir completament la seva política comercial.

  • El baix o nul cost de llicència, combinat sovint amb costos d'administració inferiors als de les plataformes privatives.

  • La possibilitat de crear propostes de valor sobre programes ja existents i usar els milers de programes i biblioteques lliures com a base de les seves solucions.


Aquestes empreses de serveis que treballen amb programari lliure es posicionen davant dels clients com a empreses que combinen els atributs següents:

  • Aposten pels estàndards oberts, fugen del bloqueig tecnològic i no prescriuen tecnologies d'un fabricant concret.

  • Transmeten costos molt baixos de llicències de programari i costos reduïts d'administració dels sistemes.

  • Usen llicències lliures que no limiten l'ús d'un programa a un nombre determinat d'ordinadors, processadors o usuaris.


Les empreses de serveis de programari lliure solen ser de mida petita o mitjana. Hi ha moltes empreses d'aquest tipus, i els serveis o la combinació dels serveis que ofereixen es poden agrupar en alguna de les àrees següents:1

  • Serveis de consultoria i formació

  • Serveis de desenvolupament de programari

  • Integració d'eines de programari lliure

  • Consultoria orientada a la gestió empresarial i la presa de decisions

  • Consultoria orientada a la gestió comercial

  • Eines d'aprenentatge virtual, gestió del canvi i del coneixement

  • Portals, intranets, extranets i comerç electrònic

  • Gestors de continguts i documentals

  • Eines de col·laboració o treball en grup

  • Eines de comunicació

  • Desenvolupament d'aplicacions, components, llenguatges i bases de dades

  • Programari lliure aplicat a sistemes i infraestructures

  • Integració i migració de servidors a sistemes oberts

  • Eines de seguretat informàtica i gestió de xarxes

  • Creació o adaptació de distribucions de Linux

Aquestes empreses solen estar força especialitzades en poques àrees, en les quals acostumen a destacar pel coneixement i la capacitat de servei. En el capítol 6 recollim la visió d'algunes d'aquestes empreses pel que fa a aspectes relacionats amb el programari lliure i el món empresarial.


Notes:

.^1. Classificació desenvolupada per Paul Reverter de Cometa Technologies.



Taula de continguts
blocs | capítols  | completa ]



PortadaPORTADA
PrefaciPREFACI
IntroduccióINTRODUCCIó
1.  Radiografia de la indústria del programari1. RADIOGRAFIA DE LA IND...
1.1.  Introducció1.1. Introducció
1.2.  Tipus d'empreses1.2. Tipus d'empreses
1.3.  Efectes de xarxa1.3. Efectes de xarxa
1.4. Bloqueig tecnològic i deproveïdor1.4. Bloqueig tecnològic ...
1.5.  El paper dels estàndards1.5. El paper dels estàn...
1.6.  Monopoli1.6. Monopoli
2.  Programari lliure en la indústria del programari2. PROGRAMARI LLIURE EN ...
2.1. Introducció2.1. Introducció
2.2.  Innovació disruptiva2.2. Innovació disruptiv...
2.3.  Anàlisi DAFO2.3. Anàlisi DAFO
2.4.  Efecte dels factors DAFO en empreses proveïdores i usuàries2.4. Efecte dels factors...
3.  Empresa i programari lliure a Catalunya3. EMPRESA I PROGRAMARI ...
3.1.  Introducció3.1. Introducció
3.2.  Compromís polític3.2. Compromís polític
3.3.  Associacions empresarials3.3. Associacions empres...
3.4.  Tecnologia i empresa3.4. Tecnologia i empres...
4.  Marc jurídic4. MARC JURíDIC
4.1.  Introducció4.1. Introducció
4.2.  Llicències4.2. Llicències
4.3.  Tipus de llicències4.3. Tipus de llicències
4.4.  Patents4.4. Patents
4.5.  Marques i logotips4.5. Marques i logotips
5.  Models de negoci5. MODELS DE NEGOCI
5.1.  Introducció5.1. Introducció
5.2.  Empreses de serveis lliures 5.2. Empreses de serveis...
5.3.  Empreses de desenvolupament de producte5.3. Empreses de desenvo...
6.  Empreses proveïdores de tecnologia6. EMPRESES PROVEïDORES ...
6.1.  BarnaTech6.1. BarnaTech
6.2. Calvet, Vila & Arriaga Consulting6.2. Calvet, Vila & Arria...
6.3.  Cometa Technologies6.3. Cometa Technologies
6.4.  Dunlock6.4. Dunlock
6.5.  Earcon6.5. Earcon
6.6.  Genos6.6. Genos
6.7.  Gnuine6.7. Gnuine
6.8.  GNUnetworks6.8. GNUnetworks
6.9.  Internet Web Serveis (IWS)6.9. Internet Web Servei...
6.10.  OpenTrends6.10. OpenTrends
6.11.  OPS Consulting6.11. OPS Consulting
6.12.  Solucions i Serveis amb Sistemes Open Source (S3OS)6.12. Solucions i Servei...
6.13.  qDevel6.13. qDevel
6.14.  T-Systems Iberia6.14. T-Systems Iberia
7.  Casos d'èxit7. CASOS D'èXIT
7.1.  Abertis telecom7.1. Abertis telecom
7.2.  Cervi7.2. Cervi
7.3.  Infonomia7.3. Infonomia
7.4.  UIC7.4. UIC
7.5.  Vilaweb7.5. Vilaweb
Conclusions i reflexions finalsCONCLUSIONS I REFLEXIONS ...
Glossari de termesGLOSSARI DE TERMES
BibliografiaBIBLIOGRAFIA



logo_cc.png

logo_secretaria2.png

Valid XHTML 1.0 Transitional