cultura lliure
Inici  | Llibres |  Música   |   Sobre Culturalliure.cat    

Inici » Llibres » Programari lliure i empresa a Catalunya » Casos d'èxit » UIC


7.4   UIC



La Universitat Internacional de Catalunya1 (UIC) és una universitat privada nascuda l'any 1997 que disposa d'un campus a Barcelona i un altre a Sant Cugat. La seva oferta formativa comprèn una gamma àmplia d'estudis reglats, màsters, doctorats i cursos de postgrau. Avui en dia té més de 3.500 alumnes matriculats, 600 professors, 200 treballadors i 4.000 antics alumnes.



Antecedents tecnològics


Malgrat que va començar com a universitat l'any 1997, anteriorment havia estat un centre universitari no homologat. La infraestructura informàtica prèvia corresponent a aquella època estava composta per sistemes Unix de Sun i base de dades PostgreSQL, s'encarregava dels processos de gestió bàsics i funcionava de manera fiable.



Anàlisi d'opcions diverses


La posada en marxa de la Universitat el 1997 va originar tot un seguit de necessitats de programari que calia desenvolupar per poder dur a terme la gestió del professorat, del personal i de l'alumnat, i també tota la gestió de l'organització. Aquestes aplicacions inclouen tot un sistema de gestió ERP, gestió acadèmica, web i intranet. L'esforç de desenvolupament es va iniciar en aquell moment, però continua fins al dia d'avui, en què encara es desenvolupen aplicacions noves, i es mantenen i es milloren les ja existents.


Des del principi només es va considerar l'opció del programari lliure, ja que es requeria una gran flexibilitat i independència per poder assolir les premisses que s'havien establert al Departament de Sistemes pel que fa a la creació de la solució: desenvolupament propi basat totalment en un model client-servidor, sistema integrat sense aplicacions diferents i dades úniques (és a dir, no repetir informació).



Descripció de la solució implantada


El desenvolupament d'aplicacions s'ha fet sempre usant el model web amb el llenguatge de programació PHP. El conjunt total d'aplicacions desenvolupades comprèn un total d'unes 500.000 línies de codi. Inicialment, es va usar la base de dades MySQL, una base de dades relacional molt lleugera, però amb el temps es va migrar cap a PostgreSQL. Com a sistema operatiu s'ha implantat Linux amb la distribució Fedora. També s'utilitzen algunes biblioteques de generació de PDF, fitxers comprimits, gràfics, calendaris i altres funcionalitats.


La primera aplicació que es va dissenyar va servir per gestionar les admissions i reemplaçava l'antiga solució per a Macintosh basada en el producte Filemarker. Al cap de poc temps es va crear l'aplicació de generació de plans d'estudi, que crea els plans per a professors i el Ministeri d'Educació. Després es va desenvolupar el mòdul de gestió acadèmica, que permet fer via web totes les tasques de gestió: emissió de certificats acadèmics, avaluacions, actes i altres processos relacionats.


A la UIC han desenvolupat també tot un ERP per a la gestió de l'organització. Es troba compost per mòduls diferents: gestió pressupostària, tresoreria, pla general comptable, comptabilitat analítica i recursos humans, els quals permeten dur tota la gestió de manera integral. L'aplicació de gestió de la biblioteca també ha estat desenvolupada internament i ofereix les funcionalitats de gestió i consulta de catàleg, presentació de reclamacions, préstecs, consultes de llibres; tot amb una part de gestió interna i una altra de pública.


Per acabar, una de les aplicacions que s'ha estat treballant darrerament és el campus virtual propi, que inclou fòrums, eines de contacte amb el professorat, un sistema de correu web per als usuaris i aplicacions de calendari personal.


Totes aquestes aplicacions i el web públic estan allotjades en dos servidors. Es disposa d'un servidor web amb bases de dades que dóna serveis al web públic i que rep una mitjana d'1,5 milions de peticions diàries a la base de dades. Tenen també un segon servidor web amb bases de dades que dóna serveis als empleats i col·laboradors de la universitat. S'utilitza per a les tasques de gestió interna i la base de dades rep un milió de peticions cada dia. El programari principal que hi ha instal·lat és Linux, PostgreSQL i Apache.


UIC Screenshot

Captura de pantalla del web de la Universitat Internacional de Catalunya



Factors clau de l'èxit


Per als responsables del projecte, les claus de l'èxit han estat ser capaços d'assumir el risc que calia l'any 1996 per desenvolupar un sistema d'aquesta mida amb tecnologies lliures. L'èxit també ha estat possible perquè disposaven d'un equip qualificat, amb experiència prèvia en aquest tipus de tecnologia.


En paraules de Vicente Sangrador, responsable de Sistemes de la UIC, usar programari lliure ha estat clau en l'èxit del projecte, ja que «és un tipus de programari molt provat, professional i robust, òptim (menys pes i més rendiment), i ens permet personalitzar-lo fins on necessitem, com fem amb PostgreSQL».



Notes:



Taula de continguts
blocs | capítols  | completa ]



PortadaPORTADA
PrefaciPREFACI
IntroduccióINTRODUCCIó
1.  Radiografia de la indústria del programari1. RADIOGRAFIA DE LA IND...
1.1.  Introducció1.1. Introducció
1.2.  Tipus d'empreses1.2. Tipus d'empreses
1.3.  Efectes de xarxa1.3. Efectes de xarxa
1.4. Bloqueig tecnològic i deproveïdor1.4. Bloqueig tecnològic ...
1.5.  El paper dels estàndards1.5. El paper dels estàn...
1.6.  Monopoli1.6. Monopoli
2.  Programari lliure en la indústria del programari2. PROGRAMARI LLIURE EN ...
2.1. Introducció2.1. Introducció
2.2.  Innovació disruptiva2.2. Innovació disruptiv...
2.3.  Anàlisi DAFO2.3. Anàlisi DAFO
2.4.  Efecte dels factors DAFO en empreses proveïdores i usuàries2.4. Efecte dels factors...
3.  Empresa i programari lliure a Catalunya3. EMPRESA I PROGRAMARI ...
3.1.  Introducció3.1. Introducció
3.2.  Compromís polític3.2. Compromís polític
3.3.  Associacions empresarials3.3. Associacions empres...
3.4.  Tecnologia i empresa3.4. Tecnologia i empres...
4.  Marc jurídic4. MARC JURíDIC
4.1.  Introducció4.1. Introducció
4.2.  Llicències4.2. Llicències
4.3.  Tipus de llicències4.3. Tipus de llicències
4.4.  Patents4.4. Patents
4.5.  Marques i logotips4.5. Marques i logotips
5.  Models de negoci5. MODELS DE NEGOCI
5.1.  Introducció5.1. Introducció
5.2.  Empreses de serveis lliures5.2. Empreses de serveis...
5.3.  Empreses de desenvolupament de producte5.3. Empreses de desenvo...
6.  Empreses proveïdores de tecnologia6. EMPRESES PROVEïDORES ...
6.1.  BarnaTech6.1. BarnaTech
6.2. Calvet, Vila & Arriaga Consulting6.2. Calvet, Vila & Arria...
6.3.  Cometa Technologies6.3. Cometa Technologies
6.4.  Dunlock6.4. Dunlock
6.5.  Earcon6.5. Earcon
6.6.  Genos6.6. Genos
6.7.  Gnuine6.7. Gnuine
6.8.  GNUnetworks6.8. GNUnetworks
6.9.  Internet Web Serveis (IWS)6.9. Internet Web Servei...
6.10.  OpenTrends6.10. OpenTrends
6.11.  OPS Consulting6.11. OPS Consulting
6.12.  Solucions i Serveis amb Sistemes Open Source (S3OS)6.12. Solucions i Servei...
6.13.  qDevel6.13. qDevel
6.14.  T-Systems Iberia6.14. T-Systems Iberia
7.  Casos d'èxit7. CASOS D'èXIT
7.1.  Abertis telecom7.1. Abertis telecom
7.2.  Cervi7.2. Cervi
7.3.  Infonomia7.3. Infonomia
7.4.  UIC 7.4. UIC
7.5.  Vilaweb7.5. Vilaweb
Conclusions i reflexions finalsCONCLUSIONS I REFLEXIONS ...
Glossari de termesGLOSSARI DE TERMES
BibliografiaBIBLIOGRAFIA



logo_cc.png

logo_secretaria2.png

Valid XHTML 1.0 Transitional