cultura lliure cultura lliure
Inici  | Llibres |  Música   |   Sobre Culturalliure.cat    

Inici » Llibres » Programari lliure, societat lliure: » El projecte GNU i el programari lliure » Definició de programari lliure


Capítol 3
Definició de programari lliure



[1]

Conservem aquesta definició de programari lliure per expressar clarament les condicions que han de complir els programes informàtics per poder ser considerats programari lliure.

El programari lliure és una qüestió de llibertat, no de preu. Per entendre aquest concepte, hem de pensar en lliure en el sentit de 'llibertat d'expressió' i no en el de 'barra lliure' (en anglès la paraula "free", lliure, pot tenir el significat de "lliure" i el significat de "gratuït").

El terme programari lliure fa referència a la llibertat dels usuaris per a executar, copiar, distribuir, estudiar, canviar i millorar el programari. Concretament, fa referència a quatre classes de llibertat per als usuaris de programari:
  • Llibertat 0: llibertat per executar el programa amb qualsevol finalitat.


  • Llibertat 1: llibertat per estudiar el funcionament del programa i adaptar-lo segons les pròpies necessitats. (L'accés al codi font n'és una condició indispensable.)


  • Llibertat 2: llibertat per redistribuir còpies per tal d'ajudar el teu semblant.


  • Llibertat 3: llibertat per millorar el programa i després posar-lo a disposició pública per al bé de tota la comunitat. (L'accés al codi font n'és una condició indispensable.)


Un programa és programari lliure si els usuaris gaudeixen d'aquestes llibertats. De manera que l'usuari ha de ser lliure de redistribuir còpies amb modificacions o sense, de franc o cobrant per la distribució, a qualsevol persona i a qualsevol lloc. El fet de gaudir d'aquesta llibertat significa, entre altres coses, no haver de demanar res ni pagar per obtenir permís.

També s'ha de tenir la llibertat de fer modificacions i fer-les servir en privat, per motius laborals o per esbarjo, sense necessitat ni d'esmentar-ne l'existència. Si decidiu publicar aquests canvis, no heu de tenir cap obligació de notificar-ho a ningú en particular ni de cap manera determinada.

La llibertat per fer servir un programa significa que qualsevol persona o entitat és lliure d'utilitzar-lo en qualsevol sistema informàtic, amb qualsevol finalitat i sense l'obligació de notificar-ho al desenvolupador ni a cap entitat en concret.

La llibertat per redistribuir còpies comporta que s'han d'incloure les formes binàries o executables del programa i el codi font, tant de les versions modificades com de les originals. (La distribució de programes en format executable és necessària perquè els sistemes operatius lliures es puguin instal·lar sense entrebancs). No és cap problema si no es pot produir un format executable o binari, però la gent ha de tenir la llibertat per redistribuir aquests formats si es troba la manera de crear-los.

Perquè les llibertats 1 i 3 (la llibertat per fer canvis i la llibertat per publicar versions millorades) tinguin sentit, cal tenir accés al codi font del programa. Per tant, l'accessibilitat del codi font és una condició necessària per al programari lliure.

Per tal que aquestes llibertats siguin reals, han de ser irrevocables sempre que no es faci res de dolent: si el desenvolupador del programari té la potestat de revocar la llicència sense motiu, el programari no és lliure.

No obstant això, hi ha algunes normes sobre la distribució de programari lliure que són acceptables si no entren en conflicte amb les llibertats bàsiques. Per exemple, una definició simplificada del copyleft és la norma que estableix que, quan es redistribueix el programa, no s'hi poden afegir restriccions que neguin a altres persones les llibertats bàsiques. Aquesta norma no viola les llibertats bàsiques, sinó que les protegeix.

De manera que es poden obtenir còpies de programari lliure de franc o pagant, però independentment de la manera com s'obtinguin les còpies, hom sempre té la llibertat de copiar, modificar i fins i tot vendre aquestes còpies.

Programari lliure no vol dir programari 'no comercial'. Els programes lliures han d'estar disponibles per al seu ús, desenvolupament i distribució comercials. El desenvolupament comercial del programari lliure ha deixat de ser excepcional i, de fet, aquest programari lliure comercial és molt important.

Les normes sobre l'empaquetament d'una versió modificada són acceptables, sempre que a la pràctica no restringeixin la llibertat per publicar versions modificades. Per la mateixa raó, seran igualment acceptables aquelles normes que estableixin que "si poseu a disposició el programa d'aquesta manera, també l'heu de posar a disposició d'aquesta altra manera". (Aquest tipus de norma continua permetent, si així es vol, la publicació del programa.) També és acceptable que la llicència exigeixi que, si s'ha distribuït una versió modificada i un desenvolupador anterior del programa en demana una còpia, se la hi hagi d'enviar.

En el projecte GNU, fem servir el copyleft per protegir legalment aquestes llibertats per a tothom. Però també existeix programari lliure sense copyleft. Creiem que hi ha raons de pes que justifiquen que és millor recórrer al copyleft, però també podem fer servir programes que siguin programari lliure sense copyleft.

De vegades la normativa governamental de control de les exportacions i les sancions comercials poden restringir la llibertat per distribuir còpies a escala internacional. Els desenvolupadors de programari no tenen la capacitat d'eliminar o invalidar aquestes restriccions, però el que sí que poden i han de fer és negar-se a imposar-les com a condicions d'ús del programa. D'aquesta manera, les restriccions no afectaran les activitats ni les persones fora de la jurisdicció d'aquests governs.

Quan parlem de programari lliure és preferible evitar expressions com ara "regalar" o "de franc", perquè aquests termes impliquen que la qüestió radica en el preu i no en la llibertat. Termes d'ús freqüent com el de pirateria comporten opinions que esperem que el lector no comparteixi. A l'apartat de "Paraules que s'han d'evitar" d'aquest llibre s'expliquen aquests termes. També s'ofereix una llista de traduccions del terme programari lliure en diferents idiomes.

Finalment, cal destacar que els criteris descrits per definir programari lliure requereixen una reflexió profunda a l'hora d'interpretar-los. Per decidir si una llicència de programari específica es pot qualificar de llicència de programari lliure, ens basem en aquests criteris a l'hora de determinar si la llicència s'ajusta al seu esperit i a la terminologia precisa. Si una llicència inclou restriccions desmesurades, la rebutgem, encara que no estiguin previstes en aquests criteris. De vegades les condicions d'una llicència plantegen un problema que requereix una anàlisi profunda, i fins i tot l'estudi de la qüestió amb un advocat, abans de poder decidir si les condicions són acceptables. Quan arribem a una conclusió sobre un problema nou, sovint actualitzem aquests criteris perquè sigui més fàcil entendre per què unes llicències són aptes i unes altres no.

Si voleu saber si una llicència determinada es pot considerar llicència de programari lliure, vegeu la nostra llista de llicències a http://www.gnu.org/licenses/license-list.html. Si la llicència en qüestió no apareix a la llista, ens ho podeu consultar enviant-nos un correu electrònic a l'adreça licensing@gnu.org.



NOTES

· ^ 1. Publicada per primera vegada el 1996, aquesta versió forma part del llibre Free Software, Free Society: Selected Essays of Richard M. Stallman, 2002, GNU Press (http://www.gnupress.org); ISBN 1-882114-98-1. Es permet la còpia literal i la distribució per qualsevol mitjà de tot aquest article, sempre que es reprodueixi aquest avís.

Taula de continguts
blocs | capítols | completa ]



PortadaPORTADA
Nota de l'editorNOTA DE L'EDITOR
Nota sobre programariNOTA SOBRE PROGRAMARI
Guia TemàticaGUIA TEMàTICA
IntroduccióINTRODUCCIó
Secció U. El projecte GNU i el programari lliureSECCIó U. EL PROJECTE GNU...
Capítol 1. El projecte GNUCapítol 1. El projecte GN...
Capítol 2. El manifest del GNUCapítol 2. El manifest de...
Capítol 3. Definició de programari lliure Capítol 3. Definició de p...
Capítol 4. Per què el programari no ha de tenir amosCapítol 4. Per què el pro...
Capítol 5. La importància del nomCapítol 5. La importància...
Capítol 6. Per què el 'programari lliure' és millor que el 'codi obert'Capítol 6. Per què el 'pr...
Capítol 7. Publicació de programari lliure des de les universitatsCapítol 7. Publicació de ...
Capítol 8. Venda de programari lliureCapítol 8. Venda de progr...
Capítol 9. El programari lliure necessita documentació lliureCapítol 9. El programari ...
Capítol 10. La cançó del programari lliureCapítol 10. La cançó del ...
Secció Dos. Copyright, copyleft i patentsSECCIó DOS. COPYRIGHT, CO...
Capítol 11. El dret a llegirCapítol 11. El dret a lle...
Capítol 12. Mala interpretació del copyright: un seguit d'errorsCapítol 12. Mala interpre...
Capítol 13. La ciència ha de rebutjar el copyrightCapítol 13. La ciència ha...
Capítol 14. Què és el copyleftCapítol 14. Què és el cop...
Capítol 15. Copyleft: idealisme pragmàticCapítol 15. Copyleft: ide...
Capítol 16. Els perills de les patents de programariCapítol 16. Els perills d...
Secció Tres. Llibertat, Societat i ProgramariSECCIó TRES. LLIBERTAT, S...
Capítol 17. Podeu confiar en el vostre ordinador?Capítol 17. Podeu confiar...
Capítol 18. Per què el programari ha de ser lliureCapítol 18. Per què el pr...
Capítol 19. Copyright i globalització en l'era de les xarxes informàtiquesCapítol 19. Copyright i g...
Capítol 20. Programari lliure: llibertat i cooperacióCapítol 20. Programari ll...
Capítol 21. Paraules que cal evitarCapítol 21. Paraules que ...
Secció Quatre. Les llicènciesSECCIó QUATRE. LES LLICèN...
Llicència Pública General del GNULlicència Pública General...
Llicència Pública General Menor del GNULlicència Pública General...
Llicència de Documentació Lliure del GNULlicència de Documentació...

logo_secretaria2.png

Valid XHTML 1.0 Transitional