cultura lliure
Inici  | Llibres |  Música   |   Sobre Culturalliure.cat    

Inici » Llibres » Programari lliure, societat lliure: » Copyright, copyleft i patents » Què és el copyleft


Capítol 14
Què és el copyleft



[1]

El copyleft és un mètode general per convertir un programa en lliure i requerir que totes les versions modificades o ampliades del programa també siguin lliures .

La forma més senzilla de fer que un programa sigui lliure és fer-lo de domini públic, sense copyright. D'aquesta manera, la gent pot compartir el programa i les seves millores, si així ho desitgen. Però també permet que la gent no cooperativa el converteixi en programari privatiu. Poden fer canvis, molts o pocs, i distribuir el resultat com a producte privatiu. Les persones que reben el programa en aquesta forma modificada no gaudeixen de la llibertat que els va donar l'autor original, ja que l'intermediari l'ha retallada.

Al projecte GNU el nostre objectiu és donar a tots els usuaris la llibertat de redistribuir i modificar el programari GNU. Si els intermediaris poguessin retallar aquesta llibertat podríem tenir molts usuaris, però aquests usuaris no tindrien llibertat. De manera que, en lloc de fer el programari GNU de domini públic, el publiquem amb copyleft. El copyleft diu que qualsevol persona que redistribueixi el programari, amb o sense modificacions, ha de transmetre també la llibertat per tornar a copiar i modificar el programa. El copyleft garanteix que tots els usuaris tinguin aquesta llibertat.

El copyleft també és un incentiu perquè altres programadors introdueixin millores en el programari lliure. Alguns programes lliures importants, com ara el compilador GNU C++, existeixen únicament gràcies a aquest fet.

El copyleft també ajuda al fet que els programadors que volen aportar millores al programari lliure puguin rebre l'autorització per fer-ho. Aquests programadors acostumen a treballar per a empreses o universitats que farien gairebé qualsevol cosa per guanyar més diners. Es pot donar el cas que una programadora vulgui cedir a la comunitat les modificacions que ha fet en un programa, però que l'empresari vulgui convertir els canvis en un producte de programari privatiu.

Quan expliquem a l'empresari que és il·legal distribuir la versió millorada tret que es faci com a programari lliure, l'empresari generalment decideix publicar-la com a programari lliure en lloc de deixar-la perdre.

Per aplicar el copyleft a un programa, primer fem constar que té copyright i després afegim les condicions de distribució, que són un instrument legal que atorga a tothom el dret a utilitzar, modificar i redistribuir el codi del programa o qualsevol programa derivat sempre que no es modifiquin les condicions de distribució. D'aquesta manera, el codi i les llibertats es converteixen en elements legalment inseparables.

Els desenvolupadors de programari privatiu fan servir el copyright per retallar la llibertat dels usuaris. Nosaltres el fem servir per garantir-los aquesta llibertat. Per això convertim el nom de copyright (sotmès a drets sobre la còpia) en copyleft (amb permís per copiar).

El copyleft és un concepte general que es pot matisar de moltes maneres diferents. Al projecte GNU, les condicions de distribució específiques que fem servir s'inclouen a la Llicència Pública General del GNU, coneguda com a GPL (General Public License) del GNU. També hi ha una pàgina amb preguntes freqüents sobre la GPL del GNU: http://www.gnu.org/licenses/gpl-faq.html. També podeu llegir per què la Free Software Foundation(FSF o Fundació per al Programari Lliure) obté cessions del copyright de les persones que contribueixen a la nostra comunitat (http://www.gnu.org/copyleft/why-assign.html).

Una forma alternativa de copyleft, la Llicencia Pública General Menor (LPGL, Lesser General Public License) del GNU, s'aplica a unes quantes, però no totes, les biblioteques GNU. Aquesta llicència anteriorment s'anomenava Library GPL (per a biblioteques), però li vam canviar el nom perquè el nom antic feia que els programadors la fessin servir més sovint del que era necessari. A l'article "Why you shouldn't use the Library GPL for your next library" (Per què no heu d'usar la GPL per a biblioteques a la vostra propera biblioteca) s'explica per què va ser necessari aquest canvi.

La Llicència Pública General per a Biblioteques (Library General Public License) del GNU encara està disponible en format HTML i de text, encara que ha estat substituïda per la GPL Menor.

La Llicència per a Documentació Lliure (FDL, Free Documentation License) del GNU és una forma de copyleft dissenyada per a manuals, llibres de text o altres documents a fi de garantir que tothom tingui la llibertat real de copiar i redistribuir-los, amb o sense modificacions, tant comercialment com de manera no comercial.

A molts manuals s'inclou la llicència adequada, així com a totes les distribucions de codi font del GNU.

La GPL del GNU està dissenyada perquè la pugueu aplicar fàcilment al vostre propi programa si en sou el titular del copyright. Per fer-ho no cal modificar la GPL del GNU, sinó que només cal afegir les notes pertinents al vostre programa perquè facin referència adequadament a la GPL del GNU.

Si voleu publicar un programa amb el copyleft de la GPL o la LGPL del GNU, consulteu la pàgina d'instruccions de la GPL (http://www.gnu.org/copyleft/gpl-howto.html). Recordeu que, si feu servir el text de la GPL, ho heu de fer en la seva totalitat. Es tracta d'un conjunt integral i no es permeten les còpies parcials. (El mateix s'aplica a la LGPL.)

El fet d'emprar les mateixes condicions de distribució per a molts programes diferents facilita la còpia del codi entre programes. Com que tots tenen les mateixes condicions de distribució, no cal preocupar-se de si les condicions són compatibles. La GPL Menor inclou una clàusula que permet modificar les condicions de distribució i convertir-la en la GPL ordinària, de manera que es pugui copiar el codi en un altre programa cobert per la GPL.

Si voleu publicar un manual amb el copyleft de la FDL del GNU, consulteu les instruccions al final del text de la FDL, així com la pàgina d'instruccions de la FDL del GNU o GFDL (http://www.gnu.org/copyleft/fdl-howto.html). Com en el cas de la GPL del GNU, s'ha de fer servir la llicència completa, ja que les còpies parcials no estan permeses.



NOTES

· ^ 1. Publicada per primera vegada l'any 1996, aquesta versió forma part del llibre Free Software, Free Society: Selected Essays of Richard M. Stallman, 2002, GNU Press (http://www.gnupress.org); ISBN 1-882114-98-1. Es permet la còpia literal i la distribució per qualsevol mitjà de tot aquest article, sempre que es reprodueixi aquest avís.



Taula de continguts
blocs | capítols | completa ]



PortadaPORTADA
Nota de l'editorNOTA DE L'EDITOR
Nota sobre programariNOTA SOBRE PROGRAMARI
Guia TemàticaGUIA TEMàTICA
IntroduccióINTRODUCCIó
Secció U. El projecte GNU i el programari lliureSECCIó U. EL PROJECTE GNU...
Capítol 1. El projecte GNUCapítol 1. El projecte GN...
Capítol 2. El manifest del GNUCapítol 2. El manifest de...
Capítol 3. Definició de programari lliureCapítol 3. Definició de p...
Capítol 4. Per què el programari no ha de tenir amosCapítol 4. Per què el pro...
Capítol 5. La importància del nomCapítol 5. La importància...
Capítol 6. Per què el 'programari lliure' és millor que el 'codi obert'Capítol 6. Per què el 'pr...
Capítol 7. Publicació de programari lliure des de les universitatsCapítol 7. Publicació de ...
Capítol 8. Venda de programari lliureCapítol 8. Venda de progr...
Capítol 9. El programari lliure necessita documentació lliureCapítol 9. El programari ...
Capítol 10. La cançó del programari lliureCapítol 10. La cançó del ...
Secció Dos. Copyright, copyleft i patentsSECCIó DOS. COPYRIGHT, CO...
Capítol 11. El dret a llegirCapítol 11. El dret a lle...
Capítol 12. Mala interpretació del copyright: un seguit d'errorsCapítol 12. Mala interpre...
Capítol 13. La ciència ha de rebutjar el copyrightCapítol 13. La ciència ha...
Capítol 14. Què és el copyleft Capítol 14. Què és el cop...
Capítol 15. Copyleft: idealisme pragmàticCapítol 15. Copyleft: ide...
Capítol 16. Els perills de les patents de programariCapítol 16. Els perills d...
Secció Tres. Llibertat, Societat i ProgramariSECCIó TRES. LLIBERTAT, S...
Capítol 17. Podeu confiar en el vostre ordinador?Capítol 17. Podeu confiar...
Capítol 18. Per què el programari ha de ser lliureCapítol 18. Per què el pr...
Capítol 19. Copyright i globalització en l'era de les xarxes informàtiquesCapítol 19. Copyright i g...
Capítol 20. Programari lliure: llibertat i cooperacióCapítol 20. Programari ll...
Capítol 21. Paraules que cal evitarCapítol 21. Paraules que ...
Secció Quatre. Les llicènciesSECCIó QUATRE. LES LLICèN...
Llicència Pública General del GNULlicència Pública General...
Llicència Pública General Menor del GNULlicència Pública General...
Llicència de Documentació Lliure del GNULlicència de Documentació...

logo_secretaria2.png

Valid XHTML 1.0 Transitional