LaFarga.cat

El Centre Nacional de Tecnologies de la Informació (CNTI) és l'organisme responsable de coordinar els equips informàtics del govern de Veneçuela. El seu president, el Dr. Carlos Figueira, ha visitat Barcelona aquesta setmana i ha parlat amb LaFarga.cat.

Com es va planificar la migració a programari lliure de l'administració pública de Veneçuela?
La migració es va ordenar per un decret el novembre de 2004. En aquest mateix decret, es van establir una sèrie de pautes per la migració pública, és a dir, de l'executiu. Es van donar uns terminis perquè cadascun dels directors d'informàtica del govern entreguessin un pla que inclogués l'avaluació de les seves aplicacions i que les dividissin en tres grups: les que es podrien migrar a curt termini, a mig termini i a llarg termini. Després, se'ls hi va demanar un pla de com ho farien i per tot això es va donar un temps de dos anys i mig de temps.
Paral·lelament a aquest procés, l'Estat va crear una sèrie d'institucions depenents del Ministeri de Ciència i Tecnologia per fer el seguiment. Aquestes institucions van fer els seus plans i van començar el procés per organitzar-ho. S'ha de dir que el pla de migració que es va establir en el decret era molt ambiciós ja que establia terminis molt curts i un suport inferior a l'esforç que es demanava a les institucions.

Quina és la situació ara? Bona part dels equips estan migrats a programari lliure?
El què podem recollir ara, dos anys després d'haver iniciat aquest esforç, és que la migració es troba en un estat parcial. De fet, no tenim estadístiques precises perquè la institució que havia de fer el seguiment no té estadístiques suficients. Actualment, no hi ha dades per oferir perquè els instruments de seguiment es van dissenyar tard i la informació que es va demanar ja està obsoleta perquè és de 2005. A més, de les institucions i organismes que es va demanar informació només el 35% van donar informació perquè molts directors d'informàtica d'aquestes institucions no coneixien el programari lliure i era impossible que responguéssin en un període tant curt a les exigències que se'ls demanava al decret.

I quins seran els propers passos que es realitzaran?
Dos anys després, el que tenim és que tots els directors d'informàtica de l'Estat saben que que la via escollida pel govern és el programari lliure. A través d'activitats de promoció que s'han fet, existeix una sensibilització de tot el personal en l'àmbit del programari.

Ara esperem que el pla que un principi vam dissenyar i era molt ambiciós es pugui portar a terme en període curt de temps. No tenim calendari, però, volem que sigui ràpid, i començarem amb una jornada d'avaluació amb tots els directors públics d'informàtica que se celebrarà el mes que ve. Allà, es determinaran les properes actuacions que es realitzaran.

S'ha pensat en el tema de la formació dels treballadors?
Si, aquesta és una qüestió que també inclou el decret que he anat esmentant. En ell, es va establir la creació d'unes acadèmies de programari lliure que són escoles de formació en aquest àmbit. Actualment, hi ha presència d'aquestes escoles per tot l'Estat. Això està funcionant i és un dels pilars de la migració a programari lliure de l'administració pública. A més, hi ha una sèrie d'empreses a Veneçuela que s'han centrat en aquest nínxol de mercat i han dedicat la seva activitat a la formació de programari lliure. Totes les institucions governamentals veneçolanes que comencen una migració tenen un pressupost destinat a la formació del seu personal.

S'ha desenvolupat alguna distribució GNU/Linux específica per a l'adminstració veneçolana?
Arran del decret, es va elaborar un projecte per a fer una distribució GNU/Linux nacional. Aquest projecte va iniciar-se, però, de moment no ha finalitzat. Tot i això, nosaltres pensem que això no és important ja que existeixen moltes distribucions i un 90% d'aquestes donen resposta a les necessitats de l'administració: navegadors d'Internet, clients de correu, programes ofimàtics o aplicacions financeres o de gestió pressupostària.

Quines funcions té el CNTI?
El Centre Nacional de Tecnologies de la Informació és una institució que va néixer als anys 80 per donar suport informàtic i donar connexió a les universitats. Això va anar evolucionant fins l'explosió d'Internet als anys 90 i es va crear una institució que es va anomenar Xarxa Acadèmica i de Centres Científics Nacionals.

L'any 99, ja es va començar a anomenar CNTI i es va ampliar el seu àmbit de competència ja que va néixer el Ministeri de Ciència i Tecnologia. Un dels programes més importants que va gesttionar el CNTI va ser el de proporcionar accés als llocs on no hi havia cobertura ni accés a Internet, com llocs allunyats a la selva amazònica.

Aquest any, s'ha creat un nou ministeri que és el del Poder Popular per a les Comunicacions i la Informàtica i això ha provocat que la informàtica hagi passat a ser un tema de primer rang a l'executiu. El CNTI ha passat a aquest ministeri i el seu objectiu actual és articular la informàtica de tot l'Estat. El rol del CNTI en aquesta nova etapa és ser més efectiu, donar més serveis als ciutadans, millorar la transparència, evitar la duplicitat de recursos, etc.

L'Estat de Veneçuela ha assumit el programari lliure com un instrument de desenvolupament i de transferència de coneixement. Ara, el CNTI ha d'utilitzar la informàtica com a element de desenvolupament de la nació i la ciutadania i per millorar els nivells de productivitat.