entrevistes

Entrevista a Joan Calatayud, la migració a programari lliure d'UPCnet

"És necessari trencar les barreres intel·lectuals i emocionals que separen el programari lliure dels usuaris, i que aquests comprovin que el programari lliure és una solució tan vàlida, o més, com el programari propietari".

Temes: Programari
Àmbit d'actuació: Ciència
Tags: lliure | migració | programari | upcnet

UPCnet és l'empresa del Grup UPC creada per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) per a la prestació de serveis en tots els àmbits de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC). Té 3 missions: aconseguir i mantenir uns estàndards de Serveis TIC de qualitat i competitius a nivell europeu; aconseguir la màxima rendibilitat de les inversions de la UPC per a la gestió dels serveis TIC a la comunitat universitària i a d'altres administracions; i facilitar a tots els seus treballadors i treballadores una projecció professional exemplar en el sector de les TIC.

"El programari lliure, a més de l'estalvi de llicències que implica, ens ajuda a posicionar-nos en el mercat com a especialistes en aquest àmbit, i afavoreix la innovació, la compartició de coneixement i la col·laboració amb la comunitat"

Fa 4 anys, la UPC.net va començar a apostar pel programari lliure i actualment té tots els seus equips migrats a aplicacions de codi lliure. Per conèixer més a fons aquest procés, LaFarga.cat ha entrevistat a Joan Calatayud, director de Processos i de Sistemes d'Informació d'UPCnet.

-Des de fa temps UPCnet té un compromís amb el programari lliure. Quan es va decidir fer la migració interna a programari lliure? Amb quant de temps s'ha fet el canvi? Quants ordinadors s'han migrat? Quins problemes s'han trobat?
Fa molt de temps que UPCnet ha tingut en consideració el programari lliure, però va ser el 2003 quan se'n va fer una aposta decidida. Des d'aleshores, hem migrat totes les estacions de treball del personal de l'empresa i estem migrant a poc a poc els sistemes d'informació corporatius.

Pel que fa a la migració de les estacions de treball, aquest va ser el primer pas important. Aquesta operació va durar prop d'un any, tenint en compte les fases preliminars, que van de l'anàlisi de la solució a adoptar i la comunicació corresponent, el desenvolupament de la solució, la realització d'un pilot i la formació del personal, fins al desplegament en totes les estacions, que són més de 100. Inicialment, vam optar per una configuració basada en la distribució Debian, complementada amb l'OpenOffice, el navegador Mozilla i altres utilitats d'usuari. Actualment, la nostra configuració es basa en la distribució Ubuntu.

Quant als sistemes corporatius, vam aprofitar l'elaboració d'un nou pla de sistemes d'informació per dissenyar el full de ruta de migració a programari lliure. Aquest pla té una durada de tres anys i aprofita la necessitat de renovació dels diferents sistemes d'informació per incorporar eines i sistemes de programari lliure.

-S'han fet cursos de formació pels treballadors?
La formació dels usuaris és fonamental en aquest tipus de migracions per trencar les barreres de la reacció al canvi. En el nostre cas, vam organitzar seminaris d'introducció per a tot el personal, a més d'elaborar manuals d'usuari i guies d'ajuda audiovisuals. La formació es va veure acompanyada per un servei de suport prestat pel nostre propi centre d'atenció a l'usuari que esdevingué fonamental, per l'agilitat i seguretat que donà a l'usuari final.

-Quins són els valors afegits que aporta l'ús del programari lliure a la vostra empresa? Quina valoració se'n fa?
Pel que fa al valor afegit, l'ús de programari lliure ha estat beneficiós tan per a l'empresa com per a les persones que la composem. D'una banda, a més de l'estalvi de llicències que implica, ens ajuda a posicionar-nos en el mercat com a especialistes en aquest àmbit, i afavoreix la innovació, la compartició de coneixement i la col·laboració amb la comunitat. De l'altra, ha estat una oportunitat considerable de creixement professional per a algunes persones, que s'han pogut especialitzar de debò en el coneixement de diferents solucions tecnològiques.

-Què destacaríeu de la vostra migració a programari lliure?
A UPCnet hem tingut molt en compte a l'usuari, ja que la seva satisfacció és clau per a l'èxit d'un projecte com aquest. En aquest sentit, hem fet especial èmfasi en els següents punts:

-Vam introduir l'ús del programari lliure d'una manera progressiva, instal·lant-lo inicialment sobre la plataforma existent, amb una primera fase de convivència dels dos sistemes. Per exemple, els usuaris utilitzaven el navegador Firefox i la suite OpenOffice sobre Windows.

-Vam realitzar una prova pilot prèvia amb els usuaris més motivats amb el canvi, que va ajudar a polir la solució a implantar en tota l'empresa.

-La direcció es va implicar especialment des del principi i, de fet, entre les estacions que es van migrar en primer lloc, estaven les de l'equip de direcció per donar suport al projecte.

-A la formació i el suport als usuaris vam dedicar els nostres millors esforços, com hem comentat.

-Vam intentar evitar i gestionar els posicionaments radicals, tan a favor com en contra.

-I, per últim, vam demanar col·laboració i assessorament a qui ja havia realitzat el procés prèviament. No volíem reinventar la roda.

-Creieu que la migració a programari lliure d'UPCnet (com a “cas d'èxit”) pot crear un precedent dins la Universitat? Es podria plantejar una migració dels escriptoris de la UPC?
El pas fet a UPCnet es pot dur a terme perfectament en altres unitats de la Universitat, tot fent una bona anàlisi prèvia de les diferents necessitats específiques dels seus usuaris, definint correctament el conjunt d'aplicacions a usar en el nou entorn, i planificant acuradament el procés de migració, de cara a minimitzar l'impacte que tot canvi provoca. En aquest sentit, i com ja hem comentat, la formació i el suport als usuaris serien uns dels punts importants a considerar, tot i que, a hores d'ara, un escriptori basat en programari lliure ofereix un aspecte i una usabilitat molt semblants als dels entorns propietaris, la qual cosa disminueix notablement el procés d'aprenentatge. Així mateix, es pot oferir un conjunt molt ampli d'aplicacions ofimàtiques, gràfiques, de comunicació, etc., amb suport per als diferents tipus de perifèrics, que fa que un escriptori en programari lliure sigui una plataforma vàlida i fiable per a la majoria d'usuaris. A més a més, quan es tracta de gestionar el programari d'un volum important d'equips, és fonamental disposar de bones eines d'administració. Actualment, ja disposem d'eines suficients per realitzar la majoria de tasques d'administració de forma remota i centralitzada.

-Deixant ja el procés intern de migració, bona part dels serveis/aplicacions que ofereix UPCnet es basen en programari lliure. Quins destacaríeu?
De totes les aplicacions basades en programari lliure que hem desenvolupat, en destacaríem cinc per la seva aplicabilitat en gairebé qualsevol institució o empresa, i per la facilitat d'accés que ofereixen als usuaris, ja que són eines 100% web, és a dir, accessibles a través d'Internet, mitjançant només un navegador.

Pel que fa a l'àmbit de l'ensenyament, destacaríem en primer lloc la plataforma de suport a la docència, Atenea, basada en a Moodle. Aquesta plataforma és utilitzada actualment a la UPC a 18 centres docents de la UPC, amb un total de 34.000 usuaris, el que la converteix en la major instal·lació de Moodle a Espanya i una de les més grans arreu del món.

D'altra banda, disposem també d'eines de col·laboració i de gestió: una plataforma d'e-business, basada en Apache Open For Business, per gestionar els diferents serveis que pot oferir una organització als seus usuaris; una plataforma de comerç electrònic, adaptació de l'osCommerce, utilitzada a la UPC per al subministrament d'equipament TIC a les diferents unitats de la universitat; i espais web de col·laboració basats en Plone, que faciliten el treball en equip en les organitzacions.

Dins de l'àmbit de les infraestructures TIC, també disposem d'un monitoritzador d'equips i serveis, adaptació de NAGIOS, que permet controlar, a través de web, l'estat dels diferents servidors, aplicatius, i equipament de telecomunicacions d'una empresa o institució.

Tanmateix, cal remarcar que, a més de tots aquests sistemes, fàcilment adaptables a diferents organitzacions, hem desenvolupat solucions específiques basades en programari lliure, per cobrir necessitats concretes d'altres clients.

-Quin paper creieu que pot tenir el programari lliure en la innovació en l'àmbit de les TIC?
El programari lliure ha estat un factor clau en la innovació en les TIC i ho continuarà estant. De fet, ha estat la darrera innovació disruptiva, o de trencament, del model anterior en la industria del programari; aportant noves formes d'entendre el programari, noves eines de desenvolupament (entorns col·laboratius) i nous models de negoci. Pel que fa al futur, el programari lliure posa a l'abast dels mateixos usuaris les eines que necessiten per desenvolupar els seus propis dissenys i cobrir les seves necessitats, facilitant d'aquesta manera la innovació en l'àmbit de les TIC.

-Com a empresa, creieu que existeix una demanda de programari lliure a Catalunya? Què s'hauria de fer per estimular aquesta demanda?
Creiem que a hores d'ara ja existeix una demanda creixent de programari lliure a Catalunya, sobretot dins l'àmbit de l'Administració Pública, tant local com autonòmica. Per estimular la demanda en altres sectors, però, és necessari trencar les barreres intel·lectuals i emocionals que separen el programari lliure dels usuaris i que aquests comprovin que el programari lliure és una solució tan vàlida, o més, com del programari propietari. Cal treballar en la seva promoció i en la seva difusió, difondre casos d'èxit empresarials i demostrar que existeixen eines suficientment madures i fiables com per fer un plantejament a nivell d'estratègia de negoci.

Viagra

Ambien

Tramadol

Buy Xanax

njACjLy

eORaEs njACjLy