entrevistes

Sebastià Vila: "La universitat és el bressol del programari lliure"

Temes: Programari
Àmbit d'actuació: Educació
Tags: lliure | programari | recerca | universitat

Unes 200 persones van participar a les V Jornades de Programari Lliure (JPL) que es van celebrar del 5 al 8 de juliol a l'Escola d'Enginyeria Industrial de Barcelona i que van oferir més de 50 conferències i tallers. Les xifres demostren que les JPL han esdevingut un referent en l'àmbit del programari lliure a Catalunya. La Càtedra de Programari Lliure (CPL) de la UPC ha estat l'ens que s'ha encarregat de l'organització d'aquestes jornades.

Sebastià Vila és coordinador de la Càtedra de Programari Lliure de la UPCSebastià Vila és coordinador de la Càtedra de Programari Lliure de la UPC

"Per què no es considera també un mèrit científic la generació de programari lliure?"

La CPL té com a objectiu fomentar el coneixement i l'ús del programari lliure mitjançant diferents projectes i el treball en xarxa amb empreses, administracions i universitats. Sebastià Vila és el coordinador de la Càtedra de Programari Lliure i professor de llenguatges i sistemes informàtics de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa i de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona.

Com han anat les V Jornades de Programari Lliure? En comparació a les altres edicions hi hagut un augment d'interès pel programari lliure en l'àmbit universitari? Quantes persones hi han assistit? Quants actes entre tallers, comunicacions i conferències s'han organitzat?
La nostra impressió és que les Jornades de Programari Lliure ( JPL ) estan entrant en una fase de més maduresa. Notem que l'afluència de persones s'ha estabilitzat entorn dels 200 i escaig assistents tot i l'augment d'esdeveniments d'aquest tipus que han proliferat en els darrers anys. D'altra banda, ens fa l'efecte que l'evolució del contingut de les comunicacions i els tallers segueix una clara línia de millora. Pel què fa al nombre d'actes, en aquesta edició n'hem presentat 56 entre conferències, comunicacions i tallers. Per consultar les ponències podeu clicar aquí .

A les V Jornades de Programari Lliure hi havia una conferència dedicada a la recerca en programari lliure. Des de la Càtedra, s'ha detectat un augment de la recerca en aquest àmbit? Com es pot potenciar més el desenvolupament i la recerca sobre programari lliure?
En aquest tema, hi ha una confusió habitual que cal desfer. Hi ha dues coses diferents que relacionen el programari lliure amb la recerca. La primera és la consideració del programari lliure com a objecte d'estudi i investigació. La segona és l'ús i la generació de programari lliure com a resultat de les activitats d'investigació en altres àrees.

La conferència de J. Gonzàlez Barahona va marcar quines eren les àrees d'investigació en què el programari lliure és objecte d'estudi. En aquest context, la recerca en programari lliure comença a donar els primers resultats tot i ser una àrea tendre. A http://opensource.mit.edu podeu veure alguns dels progressos en aquesta àrea.

La primera manera d'ajudar consisteix a no penalitzar-lo. Sovint s'accepten com a mèrits curriculars elements que penalitzen la producció de programari lliure. Les patents en són un exemple. En molts dels sistemes que avaluen la tasca dels investigadors, les patents són considerades un mèrit, i això, en certa manera, entra en contradicció amb la generació de programari lliure. Un altre exemple el tenim en l'ús del programari lliure com a medi de difusió de coneixement. Moltes vegades el resultat de la recerca acaba
sintetitzant-se en un programa. La difusió universal d'aquest programa com a programari lliure és doncs una manera tant bona com la millor de difondre els resultats de la recerca. El sistema d'avaluació que s'aplica a la ciència i la tecnologia premia la producció d'articles en tant que són un mitjà de difusió de resultats. En canvi, la difusió de coneixement a través del programari lliure resta sense consideració. Aquests tipus de penalitzacions són corrents. Per què no es considera també un mèrit científic la generació de programari lliure?

Com veieu el futur de les Jornades de Programari Lliure?
En el futur, les JPL, volen potenciar dues línies d'actuació. La primera és insistir en la línia encetada aquest any per tal que les puguin ser acollides per altres seus i entitats d'arreu de Catalunya. Això permetria ampliar els assistents i augmentar les possibilitats de col·laboració entre grups d'arreu del pais. La segona és una certa reflexió sobre l'estructura de les JPL i, particularment sobre si ha de seguir essent un acte de temàtica general o bé ha de prendre un caire més monogràfic.

Quins són els principals projectes que està portant a terme la Càtedra de Programari Lliure? Com està organitzada la Càtedra? Hi col·laboren molts estudiants?
La Càtedra està formada per un col·lectiu heterogeni de persones amb diversos nivells d'implicació que inclouen professors, personal d'administració i estudiants majoritàriament de la UPC però també d'altres universitats. Bàsicament s'organitzen entorn de projectes del seu interès. L'activitat de la Càtedra es pot seguir a http://www.cpl.upc.edu .

Què creieu que aporta la universitat en l'àmbit del programari lliure?
La universitat i els centres de recerca són una mica el bressol del programari lliure. No tant per la seva implicació institucional com per dues altres raons. La primera és que molt del programari lliure apareix com un "subproducte" de la activitat investigadora d'aquestes institucions. Justament el servei http://lafarga.cpl.upc.edu que ofereix la Càtedra té com a objectiu fer aflorar aquest material. La segona raó s'ha de buscar en la tasca docent. La majoria de les persones que desenvolupen programari lliure es formen a les universitats. La universitat, per aquests camins, aporta molt coneixement al món del programari lliure.

Quin valor afegit pot aportar el programari lliure a la universitat? La Universitat de Lleida està migrant els seus sistemes informàtics a programari lliure. Aquest ha de ser un camí a seguir per la resta d'universitats? Quins passos està fent la UPC en aquest sentit?
El programari lliure aporta a la universitat un mitjà per difondre el resultat de la seva feina respectuós amb els principis legals. La difusió dels resultats de la recerca i la possibilitat de replicar els experiments per validar els resultats publicats condueixen de cap al programari lliure.

Pel que fa a l'adopció de programari lliure a l'administració universitària, se li poden atorgar diversos valors. Un és l'efecte exemple. Que una gran empresa com és la universitat confiï les seves dades al programari lliure és una garantia per a altres institucions o empreses, però també pels particulars. Un altre és l'aportació de clients a les empreses del sector. No podem oblidar que una universitat és un gran client. Que en el sector del programari lliure hi hagi grans clients és important. Efectes semblants o fins i tot amb més impacte es poden preveure del projecte del Departament d'Educació, LinKat http://linkat.xtec.cat .

Pel què fa a la UPC, la feina ha començat per UPCnet , l'empresa del grup UPC que gestiona els serveis TIC. UPCnet està finalitzant una reorientació de la seva activitat cap el programari lliure en exclusiva. Aquest primer pas està a punt de completar-se.

Creieu que a Catalunya existeix demanda de programari lliure?
Efectivament hi ha un mercat creixent. Un bon indicador és el nombre d'empreses que centren el seu negoci en els serveis sobre programari lliure. L'associació d'empreses CatPL , per exemple, agrupa a 24 empreses amb seu corporativa a Catalunya i creix poc a poc. A banda d'aquestes, tenim empreses grans del sector com Novell, IBM o TSystems que també centren part del seu negoci en aquest àmbit. A la fira d'empreses que té lloc durant les JPL, cada any es descobreixen noves empreses que ofereixen els seus serveis sobre programari lliure.

Xanax

Viagra

Ativan

Xanax

UimtaFO

IHFVnE UimtaFO