LaFarga.cat

El telecentre de Sant Celoni és un dels 30 que formen la Xarxa Pilot de Telecentres de Programari, un projecte impulsat per la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya.

Quin valor afegit ofereix un telecentre amb programari lliure respecte a un amb programari propietari?
Els sistemes basats en programari lliure tenen diversos avantatges, dels quals jo destacaria tres. En primer lloc, els costos: un ordinador tipus PC complet, amb sistema operatiu i els programes més usuals (ofimàtica, disseny gràfic, utilitats d’àudio i vídeo, eines de disc, etc.) en programari privatiu pot fàcilment doblar el preu del mateix PC amb programari lliure. Un altre element avantatjós que assenyalaria és el multilingüisme: la major part d’aplicacions en programari lliure es poden configurar a molts idiomes minoritaris que no sempre estan disponibles en les versions privatives, como ara el cas del català. Per últim, indicaria la facultat que, per definició, té el programari lliure, de personalització i adaptació a les necessitats concretes de l’usuari, si bé això requereix uns coneixements tècnics que no tots els usuaris posseeixen. En el cas de la xarxa pilot, una empresa externa es fa càrrec del manteniment del sistema, i en la meva opinió seria molt interessant que també es pogués, en el futur, crear programes a mida o adaptar els ja existents.

Quina és la resposta dels usuaris davant les eines lliures amb què es troben al telecentre?
Depèn del programa que es faci servir. Per navegar per Internet- la tasca que més s’utilitza al nostre telecentre- el programa que fem servir (Mozilla Firefox) és tan semblant a la solució propietària més popular, Internet Explorer, que es pot començar a usar sense que es precisi indicació alguna.

Per escriure textos (una altra eina molt emprada), fem servir OpenOffice.org, un paquet ofimàtic molt semblant al de Microsoft Office, i que tampoc precisa excessives indicacions per utilitzar-lo, a menys que es vulguin crear documents molt elaborats. Altres utilitats com el Gimp o l'Impress precisen més de la nostra intervenció, encara que en quasi tots els casos no hi ha moltes diferències entre la solució en programari lliure i el seu equivalent en privatiu, i qualsevol usuari que conegui mitjanament bé l'aplicació propietària es defensa bé en l’altre.

De qualsevol manera, i d’acord amb allò vist fins ara, jo diria que l’usuari es guiï per la funcionalitat. El nostre telecentre es troba integrat a La Rentadora, un equipament municipal que ja venia oferint un servei molt semblant al del telecentre, però amb ordinadors amb programari privatiu (Windows, Office, etc). Si un usuari necessita enviar per correu electrònic unes imatges que porta al seu llapis usb, per exemple, normalment es fa servir el primer ordinador que trobi lliure. Sovint, si l’usuari és nou i escull un ordinador Linux sense saber-ho, després de la sorpresa inicial (i una petita explicació), emprèn la tasca sense més problema.

Pel que fa a la gestió del telecentre per part del dinamitzador, en quina mesura facilita el programari lliure aquesta tasca?
La gestió del telecentre no és especialment sofisticada des del punt de vista informàtic. En el meu cas, només preciso connexió a Internet, un compte de correu tipus web, un programa de tractament de text i un full de càlcul, tot en versió programari lliure, però també podria fer servir les eines corresponents en programari privatiu. Una altra cosa serien programes “a mida”, com per exemple un programa que permeti bloquejar terminals de la xarxa quan s’esgota el temps assignat a l’usuari (un programa de l’estil dels que es fan servir als ciber-cafès); com he dit abans, a partir de l’experiència d’aquest pla pilot, suposo que hi haurà la possibilitat que es faci càrrec d’aquestes funcions alguna empresa externa, tal i com ara es fa amb el manteniment.

Quin és el perfil dels usuaris del telecentre?
En el cas de Sant Celoni, i d’acord amb els recomptes que he efectuat fins a la data d’avui, un 71% dels usuaris són joves menors de 16 anys d’origen immigrant, magrebí i subsaharià, bàsicament per navegar per Internet a la recerca de continguts lúdics (música, jocs), però també per buscar informació per a tasques escolars, o per redactar-les i imprimir-les, directament. També venen a fer tasques escolars joves d’origen català (23%). També hi ha un reduït percentatge d’adults d’origen immigrant, sobretot magrebí, joves (2%) o adults (3%), que venen a navegar per Internet, escoltar música i buscar informació diversa (dels seus països, treball, etc). Per últim, un petit percentatge d’adults d’origen local que necessiten un ordinador per alguna qüestió puntual, com ara enviar unes imatges o accedir al seu correu electrònic (1%).

Suposo que a les zones de Catalunya amb una condició social diferent, hi haurà uns percentatges diferents quant a demanda i perfil de l’usuari, i que des de la Generalitat ja s’analitzaran aquestes diferències; no obstant, crec que el nostre cas pot donar una idea de la situació global de Catalunya, donat que Sant Celoni, segons diversos indicadors sociològics, es pot considerar un municipi “promig”. En la meva opinió, aquests resultats indiquen que el telecentre està complint bastant bé el seu objectiu de donar accés a les TIC als sectors amb més risc d’exclusió digital.

Quan acaba l’avaluació del pilot de telecentres amb programari lliure?
El conveni que varen signar Generalitat i Ajuntament per dur a terme el pla pilot és vigent fins al 30 de setembre de 2007. A partir d’aquí, suposo que la Generalitat obrirà un període d’avaluació, i extreurà les seves conclusions.

Si el pilot acompleix els objectius marcats, s’estendran a d’altres telecentres de la Xarxa? Quants serien exactament?

Donat que la xarxa de telecentres té com a objectiu afavorir la cohesió digital i l’equilibri territorial de Catalunya a la Societat del Coneixement, entenc que sí, però això ja dependrà més de l’acció de govern de la Generalitat. Personalment, crec que allò desitjable seria una xarxa de punts d’accés públics a Internet que garantís l’ús de les TIC a tots els usuaris, especialment als col·lectius amb risc d’exclusió digital, dins d’una política de desplegament de la banda ampla que assegurarà que cap lloc del territori quedi exclòs.

(Font de l'entrevista: Entrevista publicada a la Xarxa365.)